Just en aquesta època, en què acabem de passar una campanya electoral municipal i que la política no està passant pels millor moments de carisma públic, ens preguntem què som nosaltres pels polítics. I això no és una invitació a la reflexió sobre què pensa la classe política sobre la societat que és governada, sinó com els polítics fan servir la paraula nosaltres. En la campanya electoral se succeeixen discursos i lemes, molt diversos però amb l’única finalitat de convertir la frase a una invitació al vot i a la confiança de les persones a qui va dirigit. Però, tots utilitzen la paraula nosaltres en un mateix sentit? Quan el senyor Anglada de PxC diu nosaltres (“els de casa”) primer, a qui fa referència? És el mateix nosaltres que fa servir el senyor Cañas de C’s amb el [nosaltres] som com tu, o el senyor Trias de CiU quan diu Nosaltres tenim l’oportunitat de sortir de la crisi, tu tries? O quan els candidats de SI diuen que Nosaltres tenim el dret de decidir? O la CUP que diu Nosaltres revolucionem Barcelona?
Són exemples de les diferències de discurs, en què el mot nosaltres adquireix diferents significats depenent de la ideologia política del partit, del context en què es pronuncia, de l’àmbit geogràfic en què es presenta i del destinatari del missatge. Tot això ho estudia la pragmàtica, que amb l’anàlisi de la dixi permet presentar el que tenim en ment quan pronunciem un enunciat i que fan esment de la situació i el context i només s’interpreten en aquesta situació de la comunicació. Així, el nosaltres de PxC es refereix al catalans d’origen català, el de C’s als integrants del partit, el de CiU a tots els ciutadans de Barcelona, el de SI als catalans del Principat i el de la CUP als integrants de la les candidatures d’unitat popular. Sembla clar que l’anàlisi dels lemes polítics és una bona aplicació per a estudiar pragmàtica de manera aplicada.
0 comentaris:
Publica un comentari