divendres 27 de maig de 2011
Jo tallo, tu talles, ell talla... però què tallem?
Potser seria interessant de fer una anàlisi des d'un punt de vista pragmàtic d'un cartell com aquest. La foto en qüestió pertany a un anunci d'una perruqueria i, hem d'entendre pel context, fa referència a una tarifa de preus per tallar els cabells. És evident que no hem d'agafar-nos-ho en un sentit literal.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
El text de la fotografia posa en acció la memòria de lexies semblants: tallar pollastre, tallar gespa, retallar paper... Val a dir que la semblança és aparent perquè "home" i "nen" no són material de consum ni es tracten com a objectes.
L'el·lipsi que aquí es produeix resulta excessiva i produeix la sensació de llegir un escrit barroer. ¿Tallen ungles?, ¿roba?, ¿escrits? La solució és retratar amb la càmera la façana de de la botiga. ¿Serà un centre de manicura o d'arreglos de roba? ¿O bé una acadèmica de redacció per a escriptors prolífics? Ah!, també podria ser una botiga de perruques, uan d'aeuelles del segle XVIII.
Publica un comentari