El futur dels massai

Doncs sí, un dels que hi ha la foto (si la cliqueu l'engrandireu) és un servidor saltant amb els massai. Bé, suposo que no deu costar gaire d'endevinar qui sóc. Recordo que vam ser molt ben acollits pels massai, els quals ens van cantar algunes cançons i ens van ensenyar, tot orgullosos, l'escola que els havien construït. Els vaig preguntar que en quina llengua els ensenyaven a l'escola, i ells ens van dir que en suahili i en anglès. Llavors jo els vaig dir: "i en massai, no?" i ells em van dir que el massai és la llengua dels massai i que s'aprèn amb els massai i a casa. I jo que hi torno: "i no teniu por que es perdi, si els vostres infants aprenen anglès i suahili a l'escola?" i ells que em diuen: "no, el massai no es perdrà mai!". D'aquesta última afirmació només en puc deduir una cosa, objectivament i lingüísticament parlant, i és que corre la llegenda que com que en la llengua dels massai no hi ha una forma específica pel futur, aquesta gent no tenen concepció del futur. És evident que això és fals i no deixa de ser un dels tants prejudicis i preconceptes lingüístics que ens envolten perquè, tot i que la conversa va ser en anglès, no tinc cap dubte que el massai que m'ho va explicar traduïa les seves paraules dels seus pensaments que eren en V.O. massai.

Us poso una canço de les que ens van cantar. Sempre que volto vaig amb una enregistradora de so, no se sap mai! Cal dir que vaig ser convidat a cantar amb ells però com que no em sabia la lletra no m'hi vaig afegir (pot ser que sentiu publicitat abans no comenci):