Ens agradaria seguir amb el debat que vam iniciar el passat dilluns en el taller que us vam presentar sobre llengua i gènere. Comencem recordant el desenvolupament de la sessió. Aquesta es va iniciar amb l’activitat següent:
Si t’encomanen la feina de redactar una carta dirigida a totes les persones d’una institució, comunitat, grup... amb quin gènere la faries? És a dir, tenint en compte que bona part del grup està format per dones, utilitzaràs de tota manera el gènere masculí englobant-les en el gènere “no marcat”, presentaràs les formes masculí-femení simultàniament separades amb una barra, o bé rumiaràs en una forma neutre per tal que ningú se senti ofès?
De seguida van començar a sortir diverses opinions: hi havia qui trobava tot aquest tema una ximpleria i creia que no era necessari complicar-se la vida, d’altres trobaven més correcte utilitzar les formes masculí-femení simultàniament i uns pocs es decantaven cap a una forma neutra.
Tot seguit, vam presentar les propostes fetes per diverses institucions.
La guia que presenta
http://www10.gencat.cat/gencat/AppJava/cat/actualitat/50608manualperaunllenguatgenosexista.jsp
La següent és de
http://www.diputaciolleida.es/diputacio/igualtat/sobira/2/guia-de-llenguatge-no-sexista
També vam trobar un manual el·laborat per l’“Associación de estudios históricos sobre la mujer” de
http://www.nodo50.org/mujeresred/manual_lenguaje_admtvo_no_sexista.pdf
I per últim, hi ha el cas de
http://www.upf.edu/gl/criterisupf/sexisme.html
Durant el debat que es va fer a classe, la companya Alba Albet es va fer ressò d’una declaració sobre el gènere que va fer el passat juny el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears. La podeu llegir ací: http://www.uib.es/depart/dfc/gresib/declaraciogenere.pdf
En aquesta declaració es manifesta que les propostes formulades sobre el gènere gramatical “es formulen a partir d’un coneixement insuficient del funcionament de les estructures lingüístiques, per la qual cosa descansen sobre nocions científiques falses”. Tot seguit, s’afegeix que “l’existència i l’ús de les formes no marcades de cap manera no pot ser considerat llenguatge sexista i llenguatge discriminatori (...) Al contrari, les construccions que introdueixen artificiosament la segregació de gèneres atempten contra el bon ús de la llengua, consagrat no només en les gramàtiques, sinó també en la nostra tradició literària”. En conseqüència, els lingüistes de la UIB proposen una sèrie de mesures per dur a terme des de l’administració: es demana, per exemple, utilitzar les formes no marcades de manera sistemàtica. D’altra banda, també es recorda que paraules com professorat i alumnat són un calc del castellà i que per tant, s’hauria de prescindir d’aquestes.
La majoria de lingüistes catalans han mostrat públicament posicions similars a les de la UIB... Vosaltres també les compartiu? Les comunicacions institucionalitzades haurien de respectar la genuïnitat o seguir les guies de llenguatge no sexista?
Mercè Pàez i Hugo Sorolla.
10 comentaris:
La majoria de lingüistes catalans han mostrat públicament posicions similars a les de la UIB
Jo crec, bàsicament, que aquest és el problema. Els lingüistes són (som?) lingüistes, treballem (amb) el llenguatge. Per a nosaltres, el llenguatge és una cosa... Com dir-ho? Objectiva? Bé, és el nostre objecte d'estudi. Per a la resta de la humanitat (generalitzant molt, enteneu-me) la lingüística és una cosa estranya, allunyada. És a dir, fora dels lingüistes ningú es queda només amb l'argument del gènere no marcat per establir si fem servir un llenguatge sexista o no. Ningú que no sigui lingüista aportarà l'argument de la UIB. És a dir, nosaltres tenim la dada objectiva: el masculí és el gènere no marcat, no és sexista utilitzar-lo quan en allò que volem expressar hi ha presència masculina i femenina. Bé que hi ha llengües on el gènere no marcat és el femení! I les generalitzacions de sexe es fan en femení! Que es queixen, els homes? No... Llavors, per què ens barallem? Per què tanta discussió? No és més fàcil fer una campanya per conscienciar la població catalanoparlant que el masculí no és sexista?
La societat no la fem els lingüistes. La societat, deixant a banda la llengua i el seu ús, està dominada pels homes. Pel sexe masculí. Per aquelles persones que s'identifiquen amb el gènere neutre del català (i de moltíssimes llengües més). Ara, abans i qui sap si després. És a dir, la societat és masclista. El món és masclista. Les dones seguim cobrant menys (o no cobrant gens), seguim tapant-nos el cos per evitar les inevitables lascives mirades dels homes, seguim sent assassinades per amics-amants-marits, seguim patint l’ablació genital (i etcètera, molts etcèteres). Això que anomenem món desenvolupat cada cop n'és més conscient i la igualtat no és total, però és molt millor que en d’altres països.
Em direu que dir Benvolguts pares i benvolgudes mares en comptes de Benvolguts pares no farà que les dones cobrem més (o, simplement, que cobrem), que puguem deixar de dur burka, que no ens matin els amics-amants-marits, que no ens mutilin (i etcètera, molt etcètera). Evidentment que no! Que fàcil que seria, oi? Malauradament, el món és una mica més complicat que això.
Diuen que els humans som animals de costum. Vaja, que ens acabem acostumant a tot, que ens adaptem. Per tant, si un nen (sense generalització, un nen, nen, de sexe masculí) veu que sa mare li fa l'esmorzar, el dinar i el sopar; que li renta la roba i fins i tot li fa el llit; que renta els plats i escombra i frega; que rep cartes de l'escola on només es dirigeixen al pare i als fills (encara que és ella la que sempre va a les reunions) s'adonarà d'aquesta desigualtat. Ni que sigui inconscientment, encara que ho trobi la cosa més normal del món. I, si això passa, no veurà el factor negatiu, no pensarà que d’això es tracta, el masclisme. Aquestes petites coses, que si no posem en conjunt ens poden semblar insignificants, són les que construeixen la ment desigualitària. Si aquest nen, des de petit, veu que també es té en compte la dona en les cartes de la seva escola, ell també la tindrà en compte al llarg de la seva vida. Si, al contrari, les cartes de la seva escola són un altre àmbit on la dona es fa invisible… la dona té més punts de fer-se invisible a la vida del nen.
Com molt bé va dir el nostre teacher, la llengua és una cosa massa complexa per deixar-la en mans dels lingüistes.
Ei!
Paula, m'he llegit el teu comentari, dius coses molt interessants, però o no he acabat d'entendre el sentit de la teva argumentació, o m'ha semblat que et contradeies en el punt de la influència de la llengua en la ment dels parlants.
Bé, sigui com sigui, sembla que dius, al final de tot, que si el nen veu escrita la forma femenina a les cartes, tindrà un visió sobre les dones més integradora, més igualitària. Crec que això que dius pot ser una conclusió a què arriba un infant quan comença a raonar, però crec que a mesura que guanyes experiència en la vida, aquest nen acaba construint-se una idea diferent. Crec que quan veu l'exclusió del gènere femení en les cartes al final s'adona que no guarda necessàriament una relació amb la realitat.
Crec que el parlant, almenys així és com jo ho percebo, interpreta el masculí com a gènere no marcat, com a neutre. Quan se'm diu "pares" m'apareix la mateixa imatge al cap que quan sento "parents" en anglès o francès. No em suposa menys feminitat o discriminació envers les dones, de la mateixa manera que no percebo com a negatiu o discriminat les qualitats de jove, petit, baix i prim (categories marcades) quan sento How old are you?, quina grandària té?, quina alçada fa? o quin gruix té?.
Crec que si algú s'ofengués per dir quin gruix té en comptes de quina "primor" té, seria algú que viu en una societat en què, de molt temps ençà, s'han discriminat els prims. Els prims, rebel·lant-se lícitament contra la tradició discriminatòria, s'han obsessionat per la seva persecució fins a tal punt que fins i tot veuen discriminació en el llenguatge. A aquest col·lectiu de prims, en primera instància, els intentaria fer veure que l'ús de "gruix" en
"quin gruix té?" no vol dir pas que es discrimini els prims, sinó que, possiblement, per qüestions d'atzar, la llengua ha optat per aquesta forma per abreujar: "quin gruix o "primor" té?.
Ara bé, si malgrat aquesta explicació el col·lectiu a favor dels prims no volguessin sortir d'allà on són i comencessin a escampar les seves neures, més ben dit, teories fins que bona part de la societat veiés els prims discrimats en la frase "quin gruix té?", llavors, potser hauríem de plantejar-nos un canvi, per bé que sapiguem que el llenguatge és innocent.
Hola a tothom,
Sóc una antiga alumna d'aquesta casa (teniu un enllaç del meu blog en aquest blog), i no he pogut evitar entrar i comentar. Fa uns anyets, la Carme Junyent i els seus alumnes vam escriure un article que va ser publicat a la Revista d'Igualada, sobre sexe i llengua. Espero que sigui del vostre interès.
Una abraçada.
hi, you have nice blog.. u can view also mine..http://akoniwares.blogspot.com
Ei, Hola,
Llenguaddicta:
Gràcies per l'article, la veritat és que ja tenia el seu blog localitzat. El seu i "do de llengua" els tinc tots dos a favorits, algun dia m'agradaria obrir-ne un, però no m'hi haig de veure amb cor.
I'm appreciate your writing style.Please keep on working hard.^^
beautiful blog..pls visit mine and be a follower.. thanks and God bless..
http://forlots.blogspot.com/
beautiful blog..pls visit mine and be a follower.. thanks and God bless..
http://forlots.blogspot.com/
beautiful blog..pls visit mine to,and be a follower..thanks and God bless..http://forlots.blogspot.com/
Per anar ràpid, poso l'enllaç al meu blog fent una explicació sobre la qüestió:
http://sodellengues.blogspot.com/2010/11/una-de-genere.html
David Valls
Publica un comentari