Postals a quatre euros el quilo

Quan era petit, van preguntar-me que què pesava més: un quilo de plom, o un quilo de palla. Jo no vaig trigar gens a respondre que un quilo de plom, és clar, i després, quan van dir-me que no, que m'equivocava (perquè pesaven igual!), jo no vaig entendre-ho, i vaig demanar que es deixessin de rucades.

Una bola de canó al costat d'uns quants brins de palla. Què pesava més? El plom.

I ja estava tot dit.

Avui dia, apresa la lliçó, i deixades enrere totes les matemàtiques i la física del món, i les taules que inclouen hectograms i decalitres, quan em pregunten que què val més, una imatge o mil paraules, jo no puc estar-me'n: serà depèn del que pesin, dic, que ja hi vaig caure una vegada i no hi penso caure més.

La pregunta és, a més, tramposa.

Hi ha conceptes abstractes difícils de descriure en imatges, això ho saben els que juguen al Pictionary, i fàcils d'encabir en poques paraules. Hi ha retrats robot amb què atrapen assassins. Hi ha il·lustracions de Busca a Wally difícilment narrables en menys de mil dues-centes vint-i-dues paraules, i llibres de contes als que les il·lustracions no els fan cap bé. Imatges que commouen, paraules que també.

A mates deien, crec recordar, que no es poden sumar pomes amb cadires.

Una imatge no val més que mil paraules. No en val menys, no en val igual. Massa obvi? És clar que sí. Certa imatge potser sí, enfront de certes paraules, i la taxació del preu que la faci cadascú. És divertit, posar-se relativista.

És inevitable, en realitat.


Aleix Ortuño