Les paraules i les coses (o els fets) són coses diferents, valgui la redundància, per això les anomenem de forma distinta i configuren entrades diferents als nostres diccionaris. Però és innegable el seu estret lligam: cada paraula remet a una cosa (o concepte), ja sigui física o abstracta. La relació entre la paraula i la cosa a la qual es referencia és totalment arbitrària, però acceptada i compartida per la comunitat de parlants. No obstant, sempre hi entra en joc la subjectivitat del parlant. Per exemple, davant la paraula "arbre", així pelada, sense matisos i fora de context, mentre algú hi veurà l'arbre que té plantat al jardí, un altre s'imaginarà aquell arbre centenari que va veure mentre caminava pel bosc, i un tercer recordarà l'arbre que ha vist dibuixat a les vinyetes d'un còmic. Per això, moltes vegades les il·lustracions aconsegueixen transmetre més fàcilment una idea que les paraules per si soles. D'aquí la sentència Una imatge val més que mil paraules.
En certa manera enllaçada amb aquesta coneguda i debatuda frase cèlebre, n'hi tobem una altra, Fets, no paraules, objectiu del nostre anàlisi. Els fets són, al cap i a la fi, imatges, accions i coses que podem veure i, per tant, provar. Les paraules no són sinó l'anticipació (quan parlem en futur) o la recreació (quan parlem en present o en passat) d'uns fets. Així, d'on neix la frase Fets, no paraules malgrat aquesta aparent correspondència entre fets i paraules, malgrat estiguem dient precisament que les paraules testimonien els fets sigui quin sigui el seu ordre temporal? Neix de la desconfiança en la Paraula. Perquè la paraula té un poder enorme: el de dir la veritat, però també el d'enganyar, el de falsejar la realitat. Al mateix temps que té capacitat per recrear escenaris reals, viscuts, etc., pot utilitzar les seves armes per descriure mons imaginaris, impossibles d'existir segons les lleis físiques que regulen l'Univers o molt difícils de concebre. Per tot això, a vegades és difícil discernir entre realitat i ficció només davant de paraules. Els relats bíblics, basats només en la paraula (la Paraula de Déu) no es poden provar; no tenim fets, proves empíriques, que els demostrin. No obstant, els creients en donen fe. De la mateixa manera, qualsevol acte de parla que revela fets futurs, també genera el dubte de la certesa. Per això, la població rep les promeses electorals amb desconfiança, amb el neguit de si s'acabaran complint o es quedaran en simples promeses, més tenint en compte la poca credibilitat que tenen les paraules de la classe política en general.
Però pel que fa als fets, veurem que analitzant-ho bé, les fronteres entre realitat i ficció tampoc estan tan clares. Perquè els fets no sempre són objectius. Si el subjecte que rep l'enunciat "Plou" està constatant en l'espai que ocupa aquest fenomen meteorològic, podem dir que aquesta paraula remet a un fet objectiu. Però si, en canvi, el mateix subjecte sent la declaració "T'estimo", no té més manera de comprovar que aquestes paraules van associades a un fet verídic més que per criteris subjectius: considerant si les actituds, l'afecte, etc. que la persona que les ha pronunciades té vers ella així li ho demostren (queda clar, però, que l'"amor" no és quelcom mesurable). D'altra banda, també és important tenir en compte la distància (temporal i local) que ens separa dels fets. Tornant a l'exemple de la pluja, si nosaltres estem presenciant in situ aquest fenomen, podem creure amb fermesa que aquest fet és real. Ara bé, si el veiem per televisió, posem per cas en una connexió en directe, com sabem que aquest fet està passant en aquell moment si nosaltres ens trobem en un altre indret? Potser la meteorologia no sigui precisament l'àmbit on es produeixen més manipulacions, però tots sabem que les imatges que ens traslladen els mitjans de comunicació no sempre són fiables. En conclusió, Fets, no paraules, que podríem equiparar a la més popular Si no ho veig, no m'ho crec, no és aplicable en tots els casos.
Anna M.
0 comentaris:
Publica un comentari